Campana Cristo Rey (la grossa)

Campana Maria (mitjana)

Campana Maria Inmaculada (la xicoteta)

Campana Sant Bartolomé (simbolet)

Les campanes d´Alfondeguilla (IIII)

Usos civils de les campanes a Alfondeguilla

Segons explica l´actual sacristà, Vicente Herrero Valls, les campanes sonaves a Alfondeguilla quan hi havia foc. La forma de tocar era a la desesperada, perquè tots els veïns entengueren que succeïa alguna cosa.

El sacristà recorda l´última vegada que va tocar a la desesperada. Va ser el 17 d´agost de 2002, sent el capellà Don Pascual de los Reyes. Una intensa pluja caiguda aquell dia va entollar l´església i era impossible que es realitzara la missa. Així, Vicente va realitzar un toc escandalós.

Immediatament diversos veïns i veïnes es van acostar a l´església. Entre tots es va netejar el temple i es va poder realitzar la missa, encara que amb una hora de retard.

Apunts històrics.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), les campanes d´Alfondeguilla també van ser expoliades i van ser tirades de dalt de la torre a baix al carrer. I no va ser fins acabada la Guerra Civil espanyola quan es van reposar unes noves campanes (3). Concretament va ser l´any 1941 quan van ser beneïdes les noves campanes pel capellà castrense fill d´Alfondeguilla, Mossén Eduardo Galindo Rodríguez.

Des de 1939 fins al 1941 els tocs a Alfondeguilla es realitzaven amb ferros i metalls.

Les noves campanes les va pagar el ajuntament del poble, sent l´alcalde en aquella època Domingo Herrero Fonfría.´

La torre campanar d´Alfondeguilla sempre ha estat unida físicament a l´església, no obstant això durant la Guerra Civil, el bàndol republicà va fer una porta en la mateixa torre per a poder accedir sense necessitat d´entar al temple religiós. Esta porta va quedar tapiada una vegada finalitzada la guerra.

Durant la guerra, la parròquia d´Alfondeguilla va ser un casino, un saló de ball. El taulell es trobava on actualment estan les imatges de Sant Antoni i Santa Teresa. El Sagrari va ser també una botiga de comestibles a la qual s´accedia pel lateral esquerre de l´esgésia. El Santíssim correspon a una ampliació posterior i es va inaugurar entre 1907 i 1910. Els terrenys eren de la tia Leonarda.

Així mateix, l´església va ser un hospital durant la Guerra Civil española.

Les campanes d´Alfondeguilla (III)

Els campaners d´Alfondeguilla fins 1985

Els campaners que s´encarregaven de realitzar els voltejos fins a l´any 1985 (any en que es mecanitzen les campanes) eren diversos. Entre ells:

- Vicente Benet Ventura,"El tio Foliga".
-Francisco Milla Clavell, "El tio Bleda".
-José Ventura Ferrando, "El Señorón".
-Salvador Font, "El de la tia Genoveva".
-Vicente Milla Andrés, "Rondanet".

Aquest veïns a més de voltejar feien de coeters, ja que s´encarregaven de llençar alguna traca i boletes.

Anteriorment a ells, abans de la Guerra Civil, es coneix que el campaner era José Rodríguez Valls.

Altres persones que han tocat les campanes han estat:
-Cecilia Font Clavell, "la tia Cecilia".
-Juan Beltrán Font, "Joanet el Cartero".
Així com el segon sacristà actual (Benigno Valls Clavell) i també Trinidad Martínez Font.

Les campanes d´Alfondeguilla (II).

El tocs a Alfondeguilla (tradicionals).


Quan el sacristà o el capellà anunciaven la celebració de la Santa Misa, cada dia, es donava l´avis amb una campana, concretament, amb la campana més gran. Es tocaven unes quantes batallades i al final es tocava un sola que indicava de quin toc es tractava. Una sola campanada al final indicava que era el primer toc, dos indicaven que era el segon i per al trecer avís per a la misa es donaven tres tocs.

Per als diumenges o les festes d´Alfondeguilla els tocs eren distints. Al principi es tocaven unes quantes batallades amb la més xicoteta i a continuació una campanada amb la més grossa, per a seguir el toc amb ambdues campanes alhora.

Antigament, quan era festa es voltejava a les 7 del matí. Ara els voltejos es realitzen a les 9 del matí o a migdia.

L´actual sacristà comenta que quan ell s´encarregava de realitzar els tocs a mà donava entre 75 i 110 batallades. Mentre que ara electricàment cap dels seus tocs superen les 50 campanades.

Quan mor algú es realitzen un tocs diferents. Es començava tocant amb les tres campanes juntes "el dran". Segons si la persona morta és un home, un dona o un xiquet, el nombre de "drans" són diferents. Tres per a un home, dos per a dona, mentre que per a xiquet es realitzava el toc de la missa de festa (volteig).

Per a realitzar els tres tocs, en les misses d´Alfondeguilla, Vicente Herrero recorda que pujava a l´alt de la torre per a realitzar el primer toc i s´esperava allí dalt per a realitzar el segon. A continuació, i despr´s de preparar tot el necessari per a l´Eucaristia, pujava altra vegada a l´alt i anunciava amb un tercer toc l´hora de començar la Santa Missa.

Les campanes d´Alfondeguilla

Com es tocaven i qui les tocava?

La història de les campanes de l´Església de Sant Bartomeu d´Alfondeguilla i les persones que han ocupat el paper de sacristà en la parròquia han anat lligades des de sempre. Al llarg dels anys, han sigut el sacristà l´encarregat de donar els tocs en aquest municipi.

Abans de la barbàrie de l´any 1936, el sacristà de la parròquia de Sant Bartomeu d´Alfondeguilla era José Clavell Beltrán, el tio "Monic". Acabada la Guerra Civil, ja en 1939 l´encarregat de fer sonar les campanes de l´Església del poble era el sacristà Juan Beltrán Villalba, "el tio Joanet el Corones".

Jubilat el tio Joanet, va entrar de sagristà Esteban Fonfría Rodríguez, qui va estr poc de temps al capdavant de la parròquia per la seua avançada eadt. Li va succeir en aquest treball Arturo Vilalta Ventura. El tio Arturo era a més de sacristà l´agutzil de l´ajuntament d´Alfondeguilla, anys més tard va ocupar el càrreg l´actual sacristà Vicente Herrero Valls.

Els majors conten que antigament hi havia una corda des de la casa Abadia fins al campanar. D´esta manera , el capellà tocava l´Ave María des de la casa Abadia. Vicente Herrero (actual sacristà) encara recorda que ell mateix, de xicotet, acompanyat de la seua tia tocava des d´allí l´Ave María.

L´Església i la Torre Campanar d´Alfondeguilla

L´Església parroquial de Sant Bertomeu d´Alfondeguilla va començar a construir-se l´any 1609, fa ara 401 anys. Per a la seua construcció s´usava el forn de guix situat en l´antic camp de tir. El mateix forn es va utilitzar també per a la construcció de l´ermita del Calvari, que es va alçar entre 1913 i 1915.

Historicament, els veïns d´Alfondeguilla han col.laborat econòmicament en la construcció del temple eclesiàstic. Els homes treballaven tots els diumenges, de forma altruista, en la construcció de la nova església, mentre que les dones feien "aixereta" els diumenges i els diners que guanyaven es donaven per a pagar les obres.


Fa 26 anys, en 1985 es va iniciar la reforma de l´església. Concretament els treballs van començar el 15 de Maig de 1985 i van finalitzar el 7 de Novembre del mateix any.

Imatge de l´església abans de la seua restauració. Amb les campanes amb truja de fusta valenciana.

Naix un nou espai

Donada la necessitat de crear un espai mes personal per a parlar de les campanes en general, encara que un poc mes centrat en les de la meua localitat Alfondeguilla done vida a aquest nou bloc. Aquest bloc com molts altres que he conegut gràcies a aquesta afició, vull donar a conèixer i compartir coneixement i opinió sobre una cosa tant nostra com poden arribar a ser les campanes. La mes viva i antiga veu dels nostres pobles i ciutats.

Des de aquest nou espai es podran respondre al igual que aprendre nous coneixements, tècniques i tocs de les campanes i tot el ventall de possibilitats infinites que aquestes tenen.

Passeu, la localitat d´Alfondeguilla dona a conèixer un poc mes del seu patrimoni esteu convidats!!!